i Sebastià Bennasar i Llobera | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Bennasar i Llobera

Literatura    Periodisme
periodisme period i literatura lit
Periodista i escriptor.
Palma, Mallorca, 27 d’abril de 1976

Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2009), en 2009-2013 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l'associació Catalunyapresenta. Col·labora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i en el Diari de Balears. Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre. És autor de les novel·les El botxí de la ciutat de Mallorca (2000), Cartes que no lliguen (2005), Els blaus de l'horitzó (2006, premi Pollença de novel·la, 2005), Connie Island (2007), Jo no t’espere (2008), Mateu el president (2009), La mar no sempre tapa (2011, premi Vila de Lloseta) i El país dels crepuscles (2013); dels reculls de narracions A la sabana no hi ha temps per a la compassió (2002), El dia de l'alliberament (2006), L'estret de torres (2006), Badia de Mindelo (2014), que el 2013 guanyà el premi Recull de narració Joaquim Ruyra, Nocturn de Sant Felip Neri (2013), La reina de diamants (2014), obra en col·laboració amb Lluis Llort i Salvador Macip, Les mans del drac (2014), On mai no creix l'herba (2015), Cants de sirena negra (2015), Un oceà de memòria (2016) i L’imperi dels lleons (2017), premi València Negra. Ha publicat també poesia: Solstici d'estiu (1997), Passaport de sang (1998) i Breu blues de València (2007), i cròniques i assaig literari: 501 crims que has de conèixer abans de morir (2011), Pot semblar un accident: la novel·la negra i la transformació dels Països Catalans, 1999-2010 (2011) i La primavera dels indign@ts (2011).

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2017-05-15
Llegir més...