OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Garí i Clofent

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Borriana, Plana Baixa, 5 d’abril de 1965

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i col·labora en diversos mitjans de comunicació escrits (El País, El Punt, L’Espill, Caràcters, El Temps, Levante). Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura. La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig. Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum: Andreu Alfaro (1998) i Manuel Vicent o la frase feliç (2013), i també és autor de L’única passió noble (2015, premis Ciutat de Benicarló de narrativa memorialística 2016 i de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig 2017). És autor també d’Un cristall habitat (2000, premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Un ofici del segle (2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig) i Les hores fecundes (2001, premi Ciutat d’Alzira d’assaig), i de les novel·les On dormen les estrelles (2004, premi Ciutat de València-Jaume Roig de novel·la) i La balena blanca (2007, premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia). En poesia ha publicat Poema d’amor en dos temps (1999, premi Ciutat de Vila-real de poesia) i Física dels límits (2001). Cal esmentar, a més, el dietari Senyals de fum (2006) i La conversación mural. Ensayo para una lectura del graffiti (1994, premi Fundesco). El 2015 publicà La memòria del sabor, sobre la cuina tradicional valenciana.

Data de revisió: 
2020-09-03

Llegir més...