Carme Forcadell i Lluís

(Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955)

Carme Forcadell

Assemblea Nacional Catalana

Lingüista i activista política.

Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya (1979-82) i col·laborà en diversos mitjans de comunicació.

Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional (2001-04), i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell (2003-07), a més d’ocupar altres càrrecs.

Compromesa amb diverses entitats i iniciatives cíviques per la defensa de la llengua i la cultura catalanes i, posteriorment, per la independència de Catalunya, ha estat membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua i portaveu de l’entitat al Vallès Occidental fins el 2013, vocal de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell (1996-2013), membre de la Comissió per la Dignitat, fundadora de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir, membre del moviment per la independència i membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual fou elegida presidenta l’abril del 2012, i reelegida el juny del 2013, i de nou el maig del 2014 per a un tercer i últim mandat. El maig del 2015 fou rellevada en el càrrec per Jordi Sànchez.

Al juliol s’integrà en el segon lloc de la candidatura per Barcelona de Junts pel Sí en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. Elegida diputada, el 26 d’octubre esdevingué presidenta del Parlament de Catalunya en successió de Núria de Gispert. L’octubre del 2016 la fiscal general de l’Estat ordenà al fiscal en cap de Catalunya presentar una querella contra Forcadell pels delictes de desobediència i prevaricació, en permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent al Parlament de Catalunya que iniciava el pla de desconnexió amb l’Estat espanyol (27 de juliol de 2016). El febrer del 2017 la Fiscalia espanyola li presentà una segona querella, conjuntament amb altres membres de la mesa del Parlament, per haver permès la votació de la cambra sobre el Referèndum de l’1 d’octubre (6 d’octubre de 2016).

El 27 d’octubre de 2017, tres dies després que el Parlament de Catalunya aprovés la creació de la República Catalana a partir dels resultats del Referèndum de l’1 d’octubre, i que el govern espanyol activés l’article 155 de la Constitució del 1978 pel qual intervenia la Generalitat de Catalunya i ordenava el cessament dels càrrecs electes, Forcadell declarà dissolt el Parlament. El mateix dia la Fiscalia espanyola presentà contra ella i altres membres de la mesa, i contra el president i els consellers de la Generalitat de Catalunya, una querella per rebel·lió, sedició i malversació. Per ordre del jutge del Tribunal Suprem, passà la nit del 10 a l’11 de novembre en presó sota fiança, pagada aquest darrer dia. Obtingué l’acta de diputada per ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 convocades pel govern espanyol. El 23 de març de 2018, un dia després de la renúncia a l’escó, el jutge activà el seu processament i en dictà el reingrés a presó. Internada a la presó d’Alcalá-Meco (Madrid), al juliol fou traslladada al centre penitenciari del Puig de les Basses (Figueres, Alt Empordà) i al Mas d’Enric (el Catllar, Tarragonès). El gener del 2019 rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (que recollí el seu marit en representació seva). Processada en la causa especial 20907/2017, el Tribunal Suprem la condemnà a 11 anys i 6 mesos de presó per sedició i l’imposà el mateix temps d’inhabilitació. 

El 23 de juny de 2021 fou indultada de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, però es mantingué la inhabilitació establerta en la sentència. La vigència de l’indult quedà condicionada al fet de no tornar a cometre cap delicte greu —castigat amb més de cinc anys de presó— en un termini de quatre anys. 

L’any 2021 publicà el llibre Escrivim el futur amb tinta lila, reflexions sobre la vida de les internes amb qui ha conviscut a la presó.