Fins al maig del 2015 en fou la portaveu i principal líder Ada Colau, que fou rellevada per Carlos Macías. Fonamenta la legitimitat de la seva lluita en el dret a l’habitatge. Té l’origen en l'elevat nombre d’impagaments d’hipoteques a les entitats bancàries que la crisi econòmica del 2008 produí a l’Estat espanyol i que en molts casos tingueren com a conseqüència els desnonaments dels deutors.
Inicialment llançà la campanya d’oposició als desnonaments “Stop desnonaments”, alguns dels quals aconseguí paralitzar (més de 700 a mitjan del 2013), i posteriorment impulsà accions i propostes per a reformar la legislació sobre l’adquisició d’habitatge i les hipoteques amb caràcter retroactiu, que es materialitzaren en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la introducció de la figura legal de la dació en pagament, per la qual la cancel·lació del deute s'aconseguiria quan l’habitatge impagat fos retornat a l’entitat bancària.
L'ILP fou admesa al Parlament espanyol al febrer del 2013, i fou reforçada al mes següent per la sentència del Tribunal de Justícia Europeu, segons la qual aspectes importants de la normativa espanyola sobre execucions hipotecàries vulneraven els drets dels consumidors. Tanmateix, la llei finalment aprovada pel PP a l’abril, que eliminava de fet l’eix de la proposta, la dació en pagament, provocà les protestes i la retirada del suport de la PAH al text aprovat.
A l’octubre del 2013 la PAH rebé el premi Ciutadà Europeu del Parlament Europeu. N’és la portaveu l’activista social Ada Colau. El mateix mes el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg acceptà el recurs de la PAH contra el desallotjament d’un bloc de pisos a Salt (Gironès) propietat de la Societat de Gestió d’Actius Immobiliaris Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), que hagué de ser aturat. Al juliol del 2015 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la llei contra els desnonaments, impulsada per la PAH i altres entitats.