OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Edward Snowden

Periodisme
periodisme period
Informàtic i activista d’internet nord-americà.
Elizabeth City, Carolina del Nord , 21 de juny de 1983

Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident. Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency (NSA) i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency (CIA).

El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic—. El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia, a Hong Kong. El 5 de juny del mateix any el diari britànic The Guardian publicà un article en què s’afirmava que l’NSA enregistrava en secret les converses telefòniques de milions de ciutadans dels EUA, i l’endemà el mateix diari i The Washington Post donaren detalls del programa secret PRISM d’espionatge d’internet.

El 9 de juny The Guardian identificà Snowden com a autor de les filtracions, i poc després el govern dels EUA presentà càrrecs criminals contra ell. Posteriorment Snowden fugí a Moscou i, com feu un any abans el primer ciberactivista amb finalitats similars, Julian Assange, demanà asil polític a diversos estats (Veneçuela, Equador, Bolívia), que finalment li denegaren. Rússia li oferí asil temporal, i la demanda d’extradició dels Estats Units originà un conflicte diplomàtic. L’agost del 2014 les autoritats russes li allargaren el permís de residència a tres anys, i el 2019 la hi prorrogaren indefinidament.

Paral·lelament, continuaren les filtracions en diversos mitjans de comunicació, cosa que tensà les relacions entre els EUA i diversos dels seus aliats europeus. Snowden justificà les seves accions adduint la decepció dels anys que treballà per a l’NSA i la CIA i apel·lant a la transparència i a la llibertat d’expressió, motius que exposà en les memòries Permanent Record. El maig del 2020 el Tribunal Constitucional alemany declarà inconstitucional la vigilància permanent dels serveis d’intel·ligència federals (BND) sobre les telecomunicacions de mitjans estrangers. EL BND havia col·laborat amb l’NSA en les operacions d’espionatge massiu difoses el 2013 per Snowden.

Data de revisió: 
2020-05-20

Llegir més...