i Aleksei Anatoljevič Navalni | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Aleksei Anatoljevič Navalni

Nom transcrit dAleksei Anatólievitx Navalni
Política
Nom transcrit dAleksei Anatólievitx Navalni
ciències polítiques polít
Advocat i activista polític rus.
Butin, Moscou, 4 de juny de 1976

Graduat en dret el 1998 a la Universitat de la Fraternitat dels Pobles, posteriorment cursà estudis d’economia a la Universitat de Finances de Rússia, i el 2010, durant un semestre a la Universitat de Yale (EUA). Dedicat professionalment a l’assessorament financer, l’any 2000 ingressà al partit opositor liberal Jabloko, i a partir del 2002 en dirigí la branca moscovita.

Expulsat de Jabloko per donar suport a la ultranacionalista Marxa sobre Moscou (2006), l’any 2008 començà a denunciar la corrupció governamental a través del seu blog i també del Twitter. L’ús de les noves tecnologies i el llenguatge directe el feren molt popular a les grans ciutats, sobretot entre els joves. En ocasió de les eleccions parlamentàries del desembre del 2011, qualificà Rússia Unida, el partit del president Putin, de “banda de lladres i estafadors”, i organitzà manifestacions massives en contra els resultats, que considerava manipulats.

Empresonat dues setmanes, continuà les crítiques en ocasió de les eleccions presidencials del març del 2012, per la qual cosa fou multat i el seu domicili escorcollat. A l’octubre del 2012 fou escollit en una votació lliure i oberta el primer líder de l’oposició russa. Acusat d’apropiació de béns públics a través de les seves activitats d’assessorament, al juliol del 2013 fou jutjat i sentenciat a cinc anys de presó, però al cap d’un dia se’l declarà en llibertat sota fiança.

Candidat a les eleccions del setembre del 2013 a l’alcaldia de Moscou, n’aconseguí el segon lloc i impugnà la victòria del candidat oficialista. Els processos a què ha estat sotmès han comportat crítiques dels governs occidentals a Rússia per irregulars i per estar políticament motivats. El 2016 el Tribunal Suprem li aixecà la sentència després que el Tribunal de Justícia dels Drets Humans dictaminés que hi va haver irregularitats en el judici. Processat per segona vegada, al febrer del 2017 un tribunal el declarà culpable amb càrrecs similars, sentència que impedia, de fet, que es pogués presentar com a candidat a les eleccions presidencials del 2018, a les quals havia declarat la intenció de concórrer.

Llegir més...