Fou campió de Catalunya de la categoria Pre GP 125 cc (2007, 2008) i guanyà el Trofeu Mediterrani de la mateixa categoria (2008). El 2010 es proclamà campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc, i l’any següent debutà en el Campionat del Món. La seva primera victòria mundialista tingué lloc en el Gran Premi de França del 2011, al circuit de Le Mans, i esdevingué el pilot estatal més jove a aconseguir-la. Aquella temporada, amb una Aprilia, finalitzà en tercera posició al Mundial de 125 cc després de guanyar els dos darrers grans premis. Repetí classificació final el 2012 a Moto3, amb una Honda, en imposar-se en cinc curses del campionat. El 2013 es proclamà campió del món de Moto3 pilotant una KTM. Pujà al podi en totes les curses de la temporada, excepte en dues, i guanyà tres grans premis. La temporada 2014 participà en la categoria de Moto2 a les files de l’equip de Sito Pons, i des del 2015 fou corredor de la categoria de MotoGP, amb l’equip Suzuki. El 4 de setembre de 2016 aconseguí la seva primera victòria en la categoria reina en proclamar-se campió al circuit de Silverstone (Gran Bretanya), i acabà la temporada en quarta posició. El 2017 i el 2019, amb l’equip Yamaha, assolí el tercer lloc en el campionat de MotoGP. Des del 2021 és corredor de l’equip Aprilia. Amb la victòria al Gran Premi de les Amèriques (2024) es convertí en el primer pilot de MotoGP que ha guanyat una cursa amb tres marques diferents.
Maverick Viñales (2012)
Repsol
Motociclista.