Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita. L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler (1921), canvià el nom. S’hi gestaren les doctrines del nacionalsocialisme, i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica. Rígidament jerarquitzat en la figura del líder (Führer), exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA (Sturmabteilung, 'secció d’assalt') i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch de Munic, després del qual el partit fou prohibit fins el 1925 i Hitler empresonat. Tot i això, la popularitat del partit nazi cresqué per la inestabilitat i l’empitjorament de l’economia: de ser un partit amb escassa representació, el 1932 esdevingué el partit amb més diputats (230 sobre 608, pel juliol del 1932; i 196 sobre 584 quatre mesos després). Amb ajut d’altres partits de dreta, Hitler fou investit canceller el 30 de gener de 1933. Al març féu aprovar una llei que li conferia poders dictatorials i que convertia l'NSDAP en partit únic, d’ingrés obligat per a tots els funcionaris públics. Tingué un poder absolut sobre Alemanya fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (1945), que fou prohibit. Organitzacions que depenien del partit nazi foren les SS (Schutzstaffel, 'esquadrons de protecció'), que el 1934 passaren a substituir les SA després de la purga de la Nit dels Coltells Llargs, la Gestapo (policia secreta) i les Joventuts Hitlerianes, entre d’altres.