OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa

Sigla de laLOMCE
Sigla de laLOMCE
ensenyament enseny
Llei aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 28 de novembre de 2013 que regula l’educació a tot l’Estat i substitueix la Ley Orgánica de Educación (2006).

Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert. Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial. Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms. L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana. S’introdueixen també proves úniques estatals al final de primària, ESO i batxillerat, augmenta (fins a un mínim d’un 50%) la participació del govern central en la fixació dels continguts curriculars de les assignatures troncals, es fixa un nou esquema d’itineraris en tres modalitats i es reestructura la formació professional.

Quant a la gestió dels centres, qualifica els docents i els membres de la direcció com a autoritat pública i fixa una participació per sobre del 50% de l’Administració en la selecció de la direcció de centres públics. Es reforcen els centres concertats, sense cap mena de restriccions per a aquells que imparteixen l’ensenyament amb separació per sexes. Des dels col·lectius docents i de pares d’alumnes es considerà majoritàriament que la llei retallava seriosament l’autonomia dels centres, i des de l’esquerra hom retragué sobretot la reintroducció de l’assignatura de religió, la divisió per sexes i l’afavoriment de certes opcions ideològiques, com també un esperit classista. A Catalunya tot l’espectre polític del Parlament (llevat del PP i Ciutadans), considerà que la LOMCE comportava de fet la liquidació de la immersió lingüística (aplicada des del 1984) i la conculcació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2006. El 2014 la Generalitat presentà un recurs d’inconstitucionalitat i també ho feu el PSOE.

Aprovada amb els vots únics del Partido Popular, amb majoria absoluta a la cambra, i l’abstenció d’Unión del Pueblo Navarro, hom en començà l’aplicació a partir dels cursos 2014-15 i 2015-16. Tanmateix, com a resultat de la nova correlació de forces sorgida de eleccions del desembre del 2015 i el juny del 2016 (en les quals el PP perdé la majoria absoluta), el novembre del 2016 el Congrés dels Diputats aprovà la suspensió del calendari d’aplicació de la llei. El febrer del 2018 el Tribunal Constitucional declarà nuls els articles de la llei que obligaven els governs de les comunitats autònomes amb llengües cooficials (amb especial incidència a la Generalitat de Catalunya, on s’aplica la immersió lingüística) a finançar l’educació en castellà dels infants els pares dels quals ho demanessin.

El novembre del 2020 el Congrés dels Diputats aprovà la nova Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica Educativa (LOMLOE), impulsada pel govern de coalició PSOE-Unidas Podemos, que substituïa la LOMCE. Entre altres aspectes, la nova llei eliminava la referència al castellà com a llengua vehicular, aspecte que deixava al criteri de les administracions de comunitats amb llengües cooficials, així com la proporció de continguts impartits en castellà i en les altres llengües. També establia que les escoles concertades no podien separar els alumnes per sexe i eliminava la divisió entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració i recuperava les matèries obligatòries i optatives, així com l’obligació de cursar una matèria alternativa a l’assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat, i relegava la repetició de curs a mesura excepcional. Vuitena reforma de la legislació educativa des del 1978 a l’Estat espanyol, el Partido Popular, Ciutadans i Vox presentaren recursos d’inconstitucionalitat a la nova llei, especialment referents als aspectes lingüístics i de l’escola concertada.

Data de revisió: 
2020-11-20

Llegir més...