Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació. Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca. Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941. Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic (1944) com a especialista en anestèsia. El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou metge anestesista a l’Hospital Clínic i en centres privats, en els quals introduí els darrers avenços en anestèsia. Des d’aquest any fins a la jubilació, el 1980, es dedicà a tasques de laboratori. A títol pòstum la Societat Catalana d’Anestesiologia li concedí la Medalla d’Or.