i Julieta Serrano i Romero | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Julieta Serrano i Romero

Cinematografia    Teatre
Julieta Serrano i Romero
RTVE
teatre teat i cinematografia cin
Actriu.
Barcelona, Barcelonès, 21 de gener de 1933

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur. Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert. Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada, de Tennessee Williams (1957). Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre. Als escenaris actuà en companyies diverses, entre les quals hi ha la de José Tamayo, en obres de Koltès, García Lorca, Molina Foix i Vargas Llosa. El 1969 protagonitzà una versió de Les criades, de Jean Genet, dirigida per Víctor García, censurada per les autoritats espanyoles, però que obtingué un gran ressò a França. El 1980 estrenà Motín de brujas, de Josep Maria Benet i Jornet. Amb la seva pròpia companyia, formada el 1991, estrenà Viaje de un largo día hacia la noche (1991), d’Eugene O’Neill, amb direcció de John Strasberg; Espectros (1993), d’Henrik Ibsen, i La profesión de la señora Warren (1996), de George Bernard Shaw. Posteriorment sobresurten La casa de Bernarda Alba (1998), de Federico García Lorca, dirigida per Calixto Bieito, per la qual rebé el premi Margarida Xirgu 1999 i Max de les arts escèniques a la millor actriu de repartiment 2000; Tots eren fills meus (2000), d’Arthur Miller, dirigida per Ferran Madico; Las cuñadas (2008), de Michel Tremblay, dirigida per Natalia Menéndez; La sonrisa etrusca (2011), adaptació de la novel·la de José Luis Sampedro dirigida per Carlos Plaza, que també la dirigí en Electra (2012), de Sòfocles; El malentendido (2013), d’Albert Camus, dirigida per Cayetana Guillén, i Ninette y un señor de Murcia (2015), de Miguel Mihura, dirigida per César Oliva, per la qual rebé el premi Max a la millor actriu de repartiment. El 2018 rebé el Premio Nacional de teatre del Ministeri de Cultura per les actuacions del 2017 a Ricard III, de W. Shakespeare, en la versió de Xavier Albertí al Teatre Nacional de Catalunya i a Dentro de la tierra, escrita i dirigida per Paco Bezerra al Centro Dramático Nacional.

Debutà al cinema el 1965 amb el El juego de la oca, de Manuel Summers, i el 1972 protagonitzà una de les seves millors actuacions en Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán, reconeguda el 1973 amb el premi Sant Jordi 1973. Rodà també amb Lluís Garcia Berlanga (Tamaño natural, 1973), Carlos Saura (La prima Angélica, 1973), Alfonso Ungría (Soldados, 1977), Jaime Chávarri (“La mujer sorda”, 3r episodi de Cuentos para una escapada, 1979), Pedro Almodóvar (Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, 1980; Entre tinieblas, 1983, premi Sant Jordi a la millor actriu; Matador, 1986, premi Fantasporto a la millor actriu; Mujeres al borde de un ataque de nervios, 1988), Vicenç Aranda (El amante bilingüe, 1992), Toni Mora (Cràpules!, 1992), Gonçal Herralde (La febre d’or, 1993), Ventura Pons (Carícies, 1998; Mil cretins, 2011), Gracia Querejeta (Cuando vuelvas a mi lado, 1999, premi Goya a la millor actriu de repartiment) i Judith Colell (Dones, 2000). També ha actuat en Sagitario (2001, Vicente Molina Foix), Un poco de chocolate (2008, Aitzol Aramaio), Opération Casablanca (2010, Laurent Nègre), La última isla (2012, Dacil Pérez de Guzmán) i El aviso (2018, Daniel Calparsoro). L’any 2020 obtingué el premi Goya a la millor actriu de repartiment pel paper a Dolor y gloria (2019), de Pedro Almodóvar.

Dins del seu repertori també ocupen un lloc important les telesèries i els telefilms (Vida privada, 1987; Las chicas de hoy en día, 1991; Todos los hombres sois iguales, 1997-98; Temps de silenci, 2001; Mirall trencat, 2002; A medias, 2002; Los 80, 2004; Algo que celebrar, 2015, Caronte, 2020, etc.), i el 1971 obtingué un Fotogramas de Plata per la seva actuació en Antígona i Los veraneantes (1966) de la sèrie Teatro de siempre.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Butaca (1999), Sant Jordi (2012), de la Unión de Actores (2013) i amb el Gaudí d’honor (2014) de l’Acadèmia del Cinema Català, de la qual és membre honorífic (2009), a més de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic (2007).

Llegir més...