Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid (1966), amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya (1967) a la Universitat de Santiago de Compostel·la i d’institucions econòmiques (1968) a la Complutense. Fou president del patronat del Museo del Prado (1987-90), vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya.
Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia (1980), en fou successivament reelegit president des del 1998. La publicació d’un dels seus projectes més destacats, que impulsà a l'empara d'aquesta institució, el Diccionario Biográfico Español en 25 volums, donà lloc (2011) a una sorollosa polèmica pel tractament d’alguns personatges. Entre d'altres, la biografia del general Franco fou criticada per ser excessivament benevolent amb l'actuació d'aquest durant la Guerra Civil Espanyola i la dictadura que instaurà.
Entre les seves publicacions sobresurten Las crisis agrarias de la España moderna (1966, tesi doctoral); Economía e Ilustración (1969); Las crisis agrarias en la España moderna (1970); El antiguo régimen: Los Borbones (1975); La economía española al final del Antiguo Régimen (1982); Historia económica y pensamiento social (1983); El siglo de las luces (1995); Vida cotidiana en tiempos de Goya (1996); Una reflexión sobre Europa para los españoles de la última generación (1998), i Historia económica de España: Siglos XIX y XX (2000). Rebé nombrosos premis: Nacional d'història, 1995; Nacional de periodisme Francisco Valdés (2005) i el Rey Juan Carlos I d'economia, 2006, i també les creus d'Alfons X el Savi (1999) i d’Isabel la Catòlica (2002).