i Clara Segura i Crespo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Clara Segura i Crespo

Teatre
Clara Segura i Crespo, a l'obra La rosa tatuada (TNC, 2014)
© May/Zircus-TNC
teatre teat
Actriu.
Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 6 de maig de 1974

Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin (1999), de Molière; Refugi (2003), de Jessica Goldberg; Antígona (2006), Electra (2010), de Sòfocles, Incendis (2012), de Wajdi Mouawad i Una jornada particular (2015), d'Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu (2016), atorgat també per  la seva interpretació del monòleg Conillet (2015) de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez. Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare (2002), i Madame Melville, de Richard Nelson (2013); per Javier Daulte en Ets aquí?, que li valgué el premi Margarida Xirgu 2005, i La felicitat (2006), escrites pel mateix Daulte, i Intimitat (2007), de Hanif Kureishi, i per Carlota Subirós en Amor Fe Esperança, d'Odön von Horváth (2005), La rosa tatuada, de Tennessee Williams (2013, premi Butaca a la millor actriu 2014) i Les noies de Mossbank Road, d'Amelia Bullmore, dirigida per Sílvia Munt (2018, premi Butaca a la millor actriu), entre d'altres. Ha escrit, dirigit i interpretat amb Bruno Oro Maca, per favor... les postres! (2004) i No et moguis (2005).

Ha actuat en diverses sèries de televisió, com ara Porca Misèria (2004-2007), Vinagre (2008) i Nit i dia (2016-17, pel qual rebé el premi Zapping de qualitat audiovisual el 2018), i en els telefilms Meublé. La casita blanca (2011), de Sílvia Munt, i Descalç sobre la terra vermella (2014), d’Oriol Ferrer. Després d’actuar en dos curts, debutà al cinema el 2003  a Excuses!, de Joel Joan, al qual seguiren Mar adentro (2004), d’Alejandro Amenábar; Sense tu (2005), de Raimon Masllorens; Cenizas del cielo (2008), de José Antonio Quirós; Les dues vides d'Andrés Rabadán (2008), de Ventura Durall, amb el qual guanyà el premi Gaudí a la millor actriu secundària; Els nens salvatges (2012), de Patricia Ferreira; Una pistola a cada mà (2012), de Cesc Gay, Tots volem el millor per a ella (2013), de Mar Coll, amb el qual tornà a guanyar el Gaudí a la millor actriu secundària (2014), Os fillos do sol (2017), de Ramón Costafreda i Durante la tormenta (2018), d'Oriol Paulo. L'any 2016 rebé el premi Nacional de Cultura del CoNCA. 

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2018-11-27
Llegir més...