OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Pepa Plana

Josepa Plana i Llort
Arts de l'espectacle (altres)
Josepa Plana i Llort
Pepa Plana
© www.pepaplana.com
espectacles espect
Nom pel qual és coneguda l’actriu i pallassa Josepa Plana i Llort.
Valls, Alt Camp, 2 de maig de 1965

Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona (1989), fundà la companyia Pretèrit Perfecte i participà en col·laboracions amb altres companyies, com la turca Sandimay. L’any 1998 creà la seva pròpia companyia, amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i és així com estrenà a la Fira de Tàrrega l’espectacle De Pe a Pa, guardonat amb el premi Aplaudiment FAD (1999). L’any 2000 presentà l’espectacle Giulietta al IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat. En el tercer espectacle, Hatzàrdia, estrenat el 2004, jugà per primer cop amb un codi no verbal. Aquest espectacle fou la inspiració per a L’atzar, un espectacle de format més reduït tècnicament per poder viatjar més fàcilment. El gener del 2010 estrenà Penèlope, també sense text. Amb Èxode (2011), compartí escena per primer cop amb dos altres reconeguts pallassos, Joan Montanyès, Monti i Joan Valentí, Nan, per tal d’explicar la duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics. L’any 2012 inicià una nova etapa de la mà del Cirque du Soleil, amb la creació del nou espectacle Amaluna de la companyia quebequesa. Establerta a Sant Jaume d’Enveja (Montsià), hi fundà amb la seva companyia La Pallarassa. Centre de producció d’arts escèniques. El 2016 estrenà l’espectacle Paradís pintat, que rebé el premi Zirkòlika al millor espectacle de circ de sala o carpa (2017), i el 2018 Veus que no veus (premi Zirkòlika al millor espectacle de pallassos 2019 i premi Butaca al millor espectacle familiar 2020). Fou directora artística del Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, manifestació de primer ordre del gènere, de caràcter biennal, des de la primera edició, el 2001, fins a l’última, el 2009. És un referent nacional en el gènere per la qualitat dels seus espectacles i per la seva contribució en la visualització de les pallasses, i destaca també com una de les principals figures europees. Per la seva trajectòria ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2014) i el premi Cultura de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) (2019).

Col·laboració: 
MPG
Data de revisió: 
2020-12-16

Llegir més...