Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona (1950), on fou professor adjunt (1950-60), es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit.
Vinculat a l’Observatori Fabra (dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964), en fou ajudant tècnic (1950-59), astrònom (1959-71) i director (1971-2015) i, posteriorment, director honorífic.
Fou distingit amb diversos guardons, entre d’altres, el Premio Nacional Alfonso X el Sabio del CSIC (1956), la Clau de Barcelona (1987) i la Creu de Sant Jordi (2010).