Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals. L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions. Algunes construccions efímeres, però, han perviscut per la seva popularitat, com la torre Eiffel de París (1889), el pavelló d’Alemanya de Mies van der Rohe de Barcelona (1929), l’Atomium de Brussel·les (1958) o l’Space Needle de Seattle (1962).
f
Arquitectura
Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps
© Danbreckwoldt /Dreamstime.com