Autodidacta, col·laborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novel·la i als guions. Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados (1972-73) i Verso a verso (1974-77). Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’El crimen de Cuenca (1980), pel·lícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novel·la del mateix títol (1979); Bearn o la sala de les nines (1983), a partir de la novel·la de Llorenç Villalonga i Las bicicletas son para el verano (1985), ambdues de Jaime Chávarri; la sèrie televisiva El olivar de Atocha (1989), adaptació de la seva trilogia novel·lística formada per La sonrisa de Madrid (1988), Mamaíta y Papantonio (1988) i El mar de la leonera (1989); Puede ser divertido, d’Azucena Rodríguez (1995), i Salvajes (2001), de Carlos Molinero, pel·lícula rodada per la seva productora Brothers & Sisters i que li valgué un premi Goya al millor guió adaptat (2002). Rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts (2011) i el Premio Nacional de cinematografia del govern espanyol (2014).