OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Shinzō Abe

Política
ciències polítiques polít
Polític japonès.
Tòquio, 21 de setembre de 1954

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei (1977), fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica. El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic (PLD), càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents. Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi. El 2003 fou nomenat secretari general del PLD. El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat. Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec (2007), que ocupà Yasuo Fukuda. Després d’uns quants anys de continus canvis de govern i marcats per l’accident de la central nuclear de Fukushima, per la persistència de la crisi econòmica i pels escàndols de corrupció, en les eleccions del desembre del 2012 fou elegit al capdavant del PLD, partit del qual aquest any havia estat nomenat president.

Un cop nomenat primer ministre, impulsà una sèrie de mesures amb l’objectiu d’estimular l’economia, conegudes popularment amb el nom d’“Abenomics”. Bé que els primers mesos de la seva aplicació els resultats foren positius, davant l’aparent recaiguda en la recessió Abe convocà eleccions anticipades, que presentà com un plebiscit sobre la política econòmica del seu govern i en les quals fou reelegit (desembre del 2014). A banda de la política econòmica, el seu mandat estigué marcat pel to acusadament nacionalista d’alguns gests i declaracions, especialment sobre l’actuació japonesa durant la Segona Guerra Mundial, que donaren lloc a tensions amb la Xina i amb altres països asiàtics. També impulsà canvis tendents a superar les limitacions militars imposades al Japó després de la Segona Guerra Mundial, entre d’altres l’establiment d’un Consell de Seguretat Nacional (2013), l’aprovació d’una llei de secrets d’estat (2014) i de la Llei d’autodefensa col·lectiva (2015), que autoritzava emprendre ofensives quan la seguretat del Japó resultés amenaçada, també en cas d’atac a un aliat, canvis als quals els primers aliats del Japó (Austràlia i els Estats Units) donaren suport arran de les accions de la Xina a la regió i del fort antagonisme entre aquest país i els Estats Units des de l’accés a la presidència de Donald Trump (2017).

Tanmateix, el seu pragmatisme el portà a tancar importants acords comercials i financers amb la Xina (2018) després de ser reelegit (octubre del 2017), malgrat les polèmiques relatives a la corrupció del govern i del PLD i sobre l’efectivitat de la seva política econòmica, i també amb la Unió Europea (2019). Aquest mateix any tingué lloc l’abdicació de l’emperador Akihito i l’entronització del nou emperador Naruhito. L’any 2020 el seu govern hagué de posposar els Jocs Olímpics de Tòquio a causa de la pandèmia de la COVID-19. L’agost d’aquest any anuncià la retirada per motius de salut, i al setembre dimití els càrrecs al capdavant del govern i del PDL, en els quals fou substituït per Yoshihide Suga.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...