Constitueix una de les bases de la Unió Econòmica i Monetària, i té com a autoritat i font de la presa de decisions el Banc Central Europeu. Comprèn dos pilars: el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària i el Sistema Únic de Resolució. La Unió Bancària té l’origen en la crisi financera del 2008 i la subsegüent crisi del deute sobirà, que afectà nombroses entitats bancàries de la zona euro i incidí molt greument en l’economia de determinats estats. La Unió Bancària cohesiona la regulació bancària dels diversos estats, per tal de posar fi a les disparitats (tant en la normativa com en l'aplicació) que són a l’origen de moltes de les irregularitats causants de la crisi del deute, i segrega també l’activitat bancària de les finances públiques dels estats membres. Permet, finalment, una intervenció anticipada i eficient de les entitats en risc de col·lapse, evitant, doncs, el contagi a altres entitats i a l’economia. Amb el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària, el Banc Central Europeu duu a terme inspeccions directes, sota criteris uniformes, de les entitats més importants de la zona euro, les quals en controlen més del 80% dels actius. La supervisió dels bancs restants, considerats menys importants, és confiada als supervisors de cada estat membre. Al desembre del 2013 el Consell de la Unió Europea nomenà Nouy, Danièle presidenta del Mecanisme Únic, que inicià el mandat per cinc anys l’1 de gener de 2014. El 19 d’agost d’aquest any entrà en vigor la regulació del Mecanisme. Amb el Sistema Únic de Resolució hom estableix uns protocols amb l’objectiu d'evitar que la intervenció repercuteixi en l'economia dels ciutadans. Per tal de dur a terme les intervencions, hom preveu un sistema de garantia de dipòsits que reemborsen unes quantitats limitades als clients de les entitats intervingudes. Hom aprovà també la creació d’un Fons Únic de Resolució a partir de les entitats bancàries sota la supervisió del Banc Central Europeu.