OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Constitució d’Andorra

dret dr
Constitució del Principat d'Andorra que entrà en vigor el 4 de maig de 1993.

La pervivència d’unes institucions d’origen medieval que només s’havien anat modificant parcialment al llarg del segle XX comportà l’adopció d’una norma constitucional que, respectant la personalitat específica del Principat, s’adeqüés plenament a l’entorn europeu del qual històricament forma part. El 1981 fou creat el Consell Executiu, que establia una primera separació de poders i que inicià el procés de redacció del text, adoptat el 2 de febrer de 1993. Fou aprovat en referèndum el 14 de març, amb el 75,7% de participació i el 74,2% de vots afirmatius. El 28 d'abril fou aprovada pels coprínceps (aleshores François Mitterrand per la República Francesa i Joan Martí Alanís, bisbe d’Urgell).

La Constitució andorrana estableix el Principat com a Estat independent, democràtic i social, amb separació de poders. Enumera els drets i les llibertats de la persona i estableix el català com a llengua oficial. Defineix un parlament unicameral i el règim polític com a coprincipat parlamentari. Entre les seves especificitats destaquen les considerables atribucions que atorga als coprínceps. Altres aspectes diferencials són l’organització territorial basada en les parròquies i els comuns; l’absència d’una figura similar al síndic de greuges o el defensor del poble; l’establiment de limitació d’un màxim de dos mandats per al síndic i el subsíndic generals i per al cap de govern; la inexistència del decret llei i la incompatibilitat entre l’elecció com a diputat i el càrrec executiu. L’aprovació de la Constitució també comportà l’ingrés d’Andorra a l’ONU (28 de juliol de 1993).

Col·laboració: 
HLB

Llegir més...