El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla. De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes. Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma (1933), anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició. Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses (conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968; església dels franciscans de Waco, Texas, 1986), com també retrats de personatges destacats. Però el vessant que li donà més renom, i al qual es dedicà més intensament, fou la recreació de personatges i figures rellevants tant de la història com de l’imaginari balear: escultures de Ramon Llull, fra Juníper Serra, l’arxiduc Lluís Salvador, sor Francina Cirer, l’arquitecte Guillem Sagrera, i les figures del foner balear (sobre el qual féu múltiples versions, tant individuals com en grup), la Balanguera o els trencadors de marès, entre d’altres.
També fou important la seva tasca docent com a catedràtic de modelatge i buidatge de l’Escola d'Arts i Oficis de Palma (1949), on treballà fins a la jubilació i de la qual el 1971 fou nomenat director. A aquest càrrec dedicà pràcticament tota l’activitat professional durant la dècada següent, tot millorant substancialment la qualitat i l’oferta de l’escola: hi creà, entre d’altres, les especialitats de fotografia, esmalts (1974) i restauració (1977), i maldà per convertir-la en universitària. Rebé un gran nombre de reconeixements i premis: medalles del Saló d’Arts Decoratives de la Diputació Provincial de Balears (1946 i 1948), premis Ciutat de Palma 1972 i 1979, premi Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2010). Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, en fou president del 2003 al 2007.