Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial (1942-44). Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS; ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín. El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret col·laborador de Willy Brandt, del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental (1957-1966 ) i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers (1964-69). Elegit Brandt canceller (1969), fou designat secretari d’estat, i el 1972, ministre d’Afers Especials. En aquest càrrec fou l’arquitecte de l’ostpolitik, impulsant iniciatives com el Tractat Bàsic amb l’antiga RDA (1972), per a propiciar l’anomenat “canvi per aproximació”, segon paraules seves. Diputat al Bundestag del 1972 al 1990, després de la caiguda de Brandt fou ministre de Cooperació Econòmica sota Helmut Schmidt (1974-76). Entre altres guardons, rebé la Creu Federal del Mèrit (1973) i el premi de la Fundació Willy Brandt (2007).