És fill d’un guionista i nebot d’un productor de cinema. Cursà estudis de literatura i de filosofia, que no acabà, i des del 1976 treballà com a auxiliar al teatre i al cinema. Els anys vuitanta començà a escriure guions d’intriga i acció per a Claude Miller i Michel Blanc. El 1994 rodà el seu primer film, Regarde les hommes tomber, amb el qual guanyà tres premis César, un dels quals al millor director. Consolidà la seva trajectòria amb Un héros très discret (1996), que desmitificava la resistència; Sur mes lèvres (2002), que guanyà un tercer César; De battre mon coeur s’est arrêté (2005); Un prophète (2009), gran premi del jurat a Canes, i De rouille et d’os (2012). Amb Dheepan (2015), una història sobre refugiats tàmils a França, guanyà la Palma d’Or de Canes.
Jacques Audiard
© Georges Biard