i Manel Armengol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manel Armengol

art art
Fotògraf.
Badalona, Barcelonès, 29 d'octubre de 1949

S'inicià com a fotoperiodista a la premsa de la seva ciutat natal, i aviat es convertí en un dels fotògrafs més destacats de la Transició pels seus reportatges de la lluita antifranquista al carrer. En particular, la foto presa al febrer del 1976 en la qual diversos policies apallissaven un grup d'activistes al passeig de Sant Joan de Barcelona (entre els quals es trobaven Lluís Maria Xirinacs i Ferran Garcia Faria) en la primera gran manifestació pacífica convocada per l'Assemblea de Catalunya causà un gran impacte internacional. No publicada per cap diari de l'Estat espanyol, però sí per mitjans com The New York Times, Paris Match i Der Spiegel, la imatge li valgué el Premio Nacional de fotografia de la revista Flash-Foto. Posteriorment fou enviat especial a diversos països, entre d'altres, la Xina, Birmània, Mèxic, Algèria, el Perú i els EUA, on fou corresponsal (1978-79). Fotografià també Joan Miró i Salvador Dalí per al The New York Times. Apartat del fotoperiodisme a causa d’un accident al principi dels anys vuitanta, es dedicà aleshores a la fotografia d’arquitectura, en la qual destaquen especialment els seus reportatges sobre l’obra de Gaudí. Féu nombroses exposicions a l’Estat espanyol i a l’estranger, i impartí la docència a les universitats de Barcelona i a l'Autònoma de Barcelona. Al gener del 2016, en situació de desnonament imminent al seu pis de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya es féu càrrec del seu arxiu particular, de 150.000 fotografies i uns 500 llibres. 

Data de revisió: 
2016-02-16
Llegir més...