Àlvar Maduell i Sancho

Àlvar Maduell
(Barcelona, 19 de juliol de 1936)

Àlvar Maduell

Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.

Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot. Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia. Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado (1964), sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament. Des dels anys setanta treballà en col·laboracions editorials (Salvat Català, Gran Enciclopèdia Catalana), com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat. Fou també cap de premsa de l’Ajuntament de Granollers i lingüista als serveis informatius de TV3.

Com a periodista, fou redactor de Vida del Concili (1964-65), primer diari en català després del 1939, i director, entre d’altres, de Criterion (1966-69), La Font del Be (1979-81), Correspondència de Diàleg Eclesial (1978-81), Jóvenes Ahora (1973-7) i Granollers Informatiu (1981-89), a més d’editorialista de Mundo Diario (1973-76), responsable del Full català  de l’Hoja del Lunes (1976-80), del qual l’any 2016 fou publicat el recull d’articles Fulls dels dilluns. Fou també col·laborador de Presència (1968-71), Rodamón (1977-87) i Repòrter (1992-2001).

Com a historiador, ha centrat la seva atenció en Ramon Llull (Llull i el doctorat de la Immaculada, 1964; Trets de la fisonomia lul·liana, 1966; Assaig de síntesi metafísica lul·liana, 1993), la història eclesiàstica, especialment com a editor de les obres de Josep Baborés en El “Catecisme en vers” (1819) de Josep Baborés, guerriller i rector de Gualba, 1976; Plagiat dues vegades el catecisme en vers de Josep Baborés, 2004 i La Guerra del Francès a Gualba, 2002. Ha estudiat també la figura del bisbe Morgades (Les Bases de Manresa i la pastoral de Morgades, 1992) i altres, com Designis divins i cas Escrivà, o el nom de Déu pres en va (1999), Sense Conferència Episcopal (1999) o Frares i capellans assassinats durant el Trienni Liberal (2015). Redimensionà el significat de l’anomenada Renaixença amb l’aportació d’obres catalanes publicades abans del 1833 a Autors editats en català a principis del XIX (2001) o Edicions del XIX que desmitifiquen Aribau (2010).

També és autor de poesia (Tretze Nadals, 1979; Entretocs Nadalencs, 2004), d’Autors editats en català a principis del XIX (2001), i de llibres d’espiritualitat (Si el celibat fos un pecat... Teologieta als ravals de la vida, 1980), Un pecat original comprensible, (2014), entre d’altres.