La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans. Els BCIN són una de les tres categories del patrimoni cultural que estableix la llei, juntament amb els béns culturals d'interès local (BCIL) i la resta de béns. Hom estableix un protocol pel qual els candidats a BCIN són finalment aprovats o rebutjats, com també per als casos de possible descatalogació. Tots els BCIN tenen un nivell màxim de protecció (protecció integral).
m
Art