Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste. En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes. S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria. A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià, Prensamiento, El estado del malestar, L'Evangeli segons Carles Flavià i altres que escriví i interpretà. Participà també en les pel·lícules Lola vende cá (Llorenç Soler, 2002), Lisístrata (Francesc Bellmunt, 2002), Haz conmigo lo que quieras (Ramón de España, 2003), Excuses! (Joel Joan, 2003) i Soy un pelele (Hernán Migoya, 2008), i en alguns programes de televisió, especialment de Barcelona Televisió (Qualsevol nit pots sortir sol, I jo què sé!) Fou també autor del llibre Rubianes, payaso (conversaciones a platea vacía) (1996).