Serafina Poch i Blasco

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 26 d'octubre del 1931)

Pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.

Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona (1964), s’orientà vers la musicoteràpia. Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey (1966-67) i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York (1967), experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas. Historia de la Musicoterapia, que llegí a la Universidad Complutense de Madrid (1972). Posteriorment exercí, entre d’altres institucions i escoles d’educació especial, a l’Institut Mundet (1971-72), a l’Hospital Clínic de Barcelona (1971-72, 1975-76), al Centro de Educación Especial Princesa Sofía (1977-81) i a l’Institut Psiquiàtric Tomás Dolsa de Barcelona (1994-2000). Ha impartit i dirigit cursos d’iniciació i formació i postgraus en musicoteràpia a les universitats Rovira i Virgili, Lleida i Saragossa i a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, entre altres centres, i de màster de la mateixa matèria (el primer de l'especialitat a l'Estat espanyol el 1992) a les universitats de Barcelona, Ramon Llull i de Valladolid.

Cofundadora de la World Federation of Music Therapy (1983) i fundadora de l’Associació  Espanyola de Musicoteràpia (1976), a més de secretària general (1977-1979) i presidenta (1980-82) d'aquesta institució, el 1983 fundà l’Associació Catalana de Musicoteràpia, que també presidí. Aquest mateix any fou membre fundadora de la World Federation of Music Therapy. Impulsà i dirigí la Revista Española de Musicoterapia (1999- 2002). Ha estat, o és encara, membre d’altres societats acadèmiques: National Association for Music Therapy (NAMT) (1992), Internationale Gesellschaft für Musik in der Medizin (1993-2004) o British Association for Music Therapy (1963-90). El 2006 organitzà a Montserrat el I Congrès de Musicoterapia. Ha participat en un gran nombre de conferències i seminaris i ha escrit articles.

Entre les seves publicacions, a part la tesi doctoral, cal esmentar, Compendio de Musicoterapia, en dos volums (1999 i 2006), i Musicoterapia en Psiquiatría (2009). És autora de capítols i articles en obres col·lectives i ha divulgat la musicoteràpia en els mitjans de comunicació. Al III Congrès de Musicoteràpia (Cadis, 2011) i a la X European Music Therapy Conference (Viena, 2016) hom li reté un homenatge com a introductora de la musicoteràpia a l’Estat espanyol, i l’any 2017 fou guardonada amb un premi a la trajectòria pel Grupo Iberoamericano de Investigación en Musicoterapia.