i tractat Sykes-Picot | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

tractat Sykes-Picot

història hist
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.

Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords. A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul (Iraq). França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia (bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia), mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia Saudita i Mesopotàmia, coincident amb l’actual Iraq. Palestina constituïa una zona d’administració internacional. Les actuals fronteres d’aquesta zona emergiren després d’un gran nombre de negociacions posteriors a la fi de la Primera Guerra Mundial (1918) i a la dissolució de l’imperi Otomà (1924), en les quals tingueren un gran pes els interessos de les potències de les elits tradicionals d’aquests territoris. Criticat com a símbol del poder colonial i l’absència de reconeixement de pobles (sobretot el kurd), ètnies i confessions religioses llargament assentades (especialment, de les diferències entre sunnites i xiïtes), ha estat considerat, juntament amb la Declaració Balfour (1917), el fet més determinant en el desenvolupament de la història política de l’Orient Mitjà des de l’inici del segle XX ençà.

Llegir més...