Graduat (1974) i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica. Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes. Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia, camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean-Pierre Sauvage i James Fraser Stoddart. Ha obtingut també els premis Spinoza (2004), la Medalla Van’t Hoff (2011), el premi Lilly a la recerca científica europea (2013) i la Medalla Curie (2014).
Bernard Feringa
© Rijksuniversiteit Groningen