Fill d’un governador de la província de Cebu, on la seva família té lligams amb les elits locals, després d’obtenir el títol d’advocat (1972), féu carrera en la judicatura fins a arribar a fiscal del districte de Davao (Mindanao). El 1988 fou elegit alcalde de la ciutat, on posà en pràctica una política de mà dura contra el crim, el narcotràfic i la corrupció. Malgrat haver estat qualificades de brutals, les mesures li aportaren una gran popularitat, en ser considerades efectives per garantir la pau i l’ordre: després dels primers dos mandats (1988-98), fou reelegit per al període 2001-10 i 2013-16. En ambdós fou succeït per la seva filla Sara Duterte. El 1998 obtingué l’escó del districte de Davao (1998-2001) al Parlament filipí. Guanyà clarament les eleccions presidencials del maig del 2016 i el 30 de juny succeí Benigno Aquino. Aplicà mesures d’ordre públic a escala estatal similars a les de la seva etapa com a alcalde de Davao, i al primer mes i escaig del seu mandat la policia fou acusada d’unes 800 execucions extrajudicials de sospitosos de narcotràfic, actes criminals i delinqüència. A les crítiques de l’ONU, que el 18 d’agost l’acusava de violació de drets humans i del principi de presumpció d’innocència, respongué amb declaracions desafiants, entre d’altres un insult al president Obama (que s’havia afegit a les crítiques), el qual cancel·là una cimera amb Duterte. També fou polèmic el trasllat del cos embalsamat del dictador Ferdinand Marcos al cementiri dels herois de Manila. En política internacional, malgrat el conflicte del mar de la Xina Meridional, ha maldat per millorar les relacions amb la Xina, en contrast amb els episodis de tensió amb l’aliat tradicional de les Filipines, els Estats Units.