i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana

transports transp i ferrocarrils ferroc
Societat constituïda el 1986 a partir de la transferència a la Generalitat Valenciana dels serveis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), dependent fins aleshores de l’administració central de l’Estat.

Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant. És dividida en dues xarxes: Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant. Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència. El 2016 disposava de 9 línies (3 de metro i 2 de tramvia) i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions. El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina Alta.

El 3 de juliol de 2006 es produí un greu accident al metro de València entre les estacions de Jesús i plaça d’Espanya, amb 43 morts i 47 ferits. L’accident fou l’origen d’un conflicte polític amb el consistori valencià, acusat per l’oposició i els familiars de les víctimes de negligència en la gestió, que hauria estat la causa de l’accident. Després d’una primera comissió d’investigació, el 2007 el jutjat arxivà la causa atribuint l’única responsabilitat penal al conductor (mort en l’accident) per excés de velocitat i declarant la inexistència d’avaries o anomalies en les instal·lacions. Posteriorment, el Partido Popular imposà la seva majoria a les Corts Valencianes i aconseguí vetar investigacions ulteriors i declarar tancat el cas. Després d’anys de mobilització, al juliol del 2015, en perdre el PP la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, es constituí una segona comissió d’investigació. Les conclusions que presentà aquesta comissió (juny del 2016) responsabilitzaren de l’accident els polítics Francesc Camps, aleshores president de la Generalitat Valenciana, i l’exconseller Juan Cotino, entre d’altres, i directius de l’empresa. L’informe, a més, denunciava l’obstruccionisme del govern valencià en l’esclariment dels fets.

Data de revisió: 
2017-01-24

Llegir més...