Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française. Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries. Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière Les Grandes Familles (1958) i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’Hiroshima mon amour, d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès. Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux (1962), de Georges Franju; Les risques du métier (1967), d’André Cayatte; La modification (1970), de Michel Worms; J'irai comme un cheval fou (1973), de Fernando Arrabal; Gli occhi, la bocca (1982), de Marco Bellocchio; Liberté, la nuit (1984), de Philippe Garrel; Trois couleurs: Bleu (1993), de Krzysztov Kieślowski; C'est la vie (2001), de Jean Pierre Améris, i Vert paradis (2003), d’Emmanuel Bourdieu, a més de nombrosos telefilms. El 2012, la seva interpretació d’una dona incapacitada per una apoplexia a Amour, de Michael Haneke, li valgué, entre d’altres, els premis BAFTA, César i el Premi del Cinema Europeu, a més d’una nominació a l’Oscar com a actriu principal.
Emmanuelle Riva