De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses (actual Indonèsia) i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83. Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració. El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent. Elegit diputat (1989), des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera polèmica a la política multicultural dels Països Baixos. Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn. El 2002 abandonà el VVD i fundà el seu propi partit, el populista PVV (Partij voor de Vrijheid, ‘Partit de la llibertat’), que feu campanya contra la Constitució Europea, amb el qual obtingué 9 escons en les eleccions del 2006. El 2010 augmentà la representació a 24 (segona força al Parlament) i donà suport extern a la coalició de govern conservadora-liberal encapçalada per Mark Rutte. L’oposició a les retallades del govern per a fer front a la crisi econòmica precipità les eleccions anticipades (2012), en les quals la seva representació retrocedí a 15. El 2011 i el 2016 fou jutjat per incitació a l’odi en dos discursos seus. En el primer judici fou absolt, i en el segon, declarat culpable. Bé que no se li imposà cap condemna, la sentència el situava com a objectiu de possibles sancions. En les eleccions del 2017 el PVV recuperà cinc escons a la cambra (20) i la segona posició.