Doctor en filologia hispànica (secció de valencià) i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1997), dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica. Vicepresident (2006-2011) i president en funcions (octubre-desembre de 2011) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española (2015). Autor d'articles i llibres sobre lingüística sincrònica i diacrònica del català, cal destacar-ne Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu (1988), premi Pompeu Fabra de l’IEC; Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica (1998), premi Sanchis Guarner 2000, i el Diccionari de lingüística (1998, en col·laboració amb Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín). Ha codirigit, amb Joan Solà, Maria Rosa Lloret i Joan Mascaró, la Gramàtica del català contemporani (2002), obra també guardonada amb el premi Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana, de l’Associació Jaume I. Amb Gemma Rigau ha coordinat la Gramàtica de la llengua catalana (2016).