i Gemma Rigau i Oliver | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gemma Rigau i Oliver

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Filòloga i lingüista.
Banyoles, Pla de l'Estany, 13 de novembre de 1948

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica (1979). Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català.

Ha publicat Gramàtica del discurs (1981, a partir de la seva tesi doctoral) i nombrosos treballs com a articles de revista (Els Marges, Randa, Caplletra, Estudis Romànics, Linguistic Inquiry, Revue des Langues Romanes, Journal of Linguistics, Probus i Syntax) o com a capítols de llibre. Ha col·laborat en la Gramàtica del català contemporani, dirigida per Joan Solà (2002, 2008). Des del 1993 coordina el Grup de Lingüística Teòrica. Amb Manuel Pérez Saldanya ha coordinat la Gramàtica de la llengua catalana (2016).

Ha rebut els premis Pompeu Fabra de l’IEC (1982), el Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua, de la Fundació Jaume I (1982), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2006) i la Creu de Sant Jordi (2019). És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2002), Secció Filològica, de la qual n’ha estat vicepresidenta (2010-14).

Data de revisió: 
2019-05-07
Llegir més...