Miquel Roger i Casamada

(Barcelona, 16 de juliol de 1954 — Vilagrassa, Urgell, 24 de març de 2017)

Compositor.

Vida

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació. Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa (1982-86) i, paral·lelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set. Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI (1979), el Festival Internacional de Música de Barcelona (1981), l’Ajuntament de Badalona (1989), l’Associació Catalana de Compositors (1991) i el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (1993). Un dels moments culminants de la seva trajectòria fou la composició de l’òpera de cambra Nascita e Apoteosi di Horo (1990), guardonada en el I Concurs Internacional d’Òperes de Cambra, convocat per la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. En la temporada 1992-93, l’Orquestra Ciutat de Barcelona li programà l’obra Tres moviments simfònics, i a l’estiu del 1994, la mateixa orquestra li enregistrà la Peça per a piano, percussió i orquestra.

El maig del 2011, per encàrrec de l’Obra Social de Caixa Catalunya, amb motiu de l’exposició "L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià", la formació instrumental Fermata Contemporània va estrenar a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona l’obra Le fet de la cuisine. Aromas, veritable performance musical adreçada als cinc sentits i que vincula música i cuina. El febrer del 2013, l’organista Maria Nacy estrenà al Palau de la Música Catalana la seva composició Obstination, obra inaugural del Cicle d’Orgue al Palau.

L’any 1997 el segell discogràfic Ars Harmonica enregistrà un disc monogràfic amb obres seves. Des del 1987 fou cap del departament d’assignatures teòriques del Conservatori Professional de Música de Badalona —on també fou professor de contrapunt, història de la música, estètica i composició—, activitat que compaginà amb l’edició discogràfica al capdavant del segell Anacrusi, que fundà el 1996 i que es dedica majoritàriament a la difusió d’obres contemporànies del segle XX i XXI. L’any 2001 rehabilità l’antic teatre de la població de Jafre (Girona) i el transformà en un estudi de gravació amb el nom de L’Auditòrium.

Obra

Orquestra

Peça per a orquestra (1978); Tres moviments simfònics (1981); Divertiment per a orquestra de cordes (1991); Peça per a piano, percussió i orquestra (1994); Moviment per a orquestra (1998); Peça per a clarinet solista i banda simfònica (1999)

Cambra

Dualitat, cl., pno. (1978); Triments, cl., vl., pno. (1978); Nocturn, vla., pno. (1980); Trilogia, vl., vla., vlc. (1981); Mariol, fg., pno. (1984); Quintet de metall núm. 1, 2 trpt., tr., trb., tb. (1985); Blanca Quartet, qt. de c. (1987); Quintet de vent núm. 1, fl., ob., cl., tr., fg. (1994); Un dia d’escola, fl., ob., cl., tr., fg. (1994); Quartet amb piano núm. 1, vl., vla., vlc., pno. (1995); Quartet núm. 2, qt. de c. (1995); Quintet de metall núm. 2, 2 trpt., tr., trb., tb. (1995); Quartet de flautes travesseres núm. 1 (1998); Cançó per a flauta i guitarra (1999); Quartet núm. 3, qt. de c. (2001)

Solo

Set de set, pno. (1977); Per a Liliana, pno. (1981); Inventio, pno. (1991); Sis estudis per a clarinet (1995); ‘Patinnazo’, 5 peces per a flauta (1996); Sols del Cello, vlc. (1997); Dotze estudis per a piano (1997-2000)

Música vocal

Tres cançons, 1 v., pno. (1981; S. Espriu); Cinc cançons, 1 v., pno. (1983; B. Brecht); Cançó ‘Parada obligada’, 1 v., pno. (1997; M.À. Anglada); Quatre cançons ‘Sombras’, 1 v., org. (1998; A. Alegre)

Diversos

Colors, conjunt instr. (1978); Nascita e Apoteosi di Horo, òpera de cambra (1990); Palmeros, conjunt instr. (1997).