i Marta Angelat i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Marta Angelat i Grau

Teatre
teatre teat
Actriu.
Barcelona, Barcelonès, 1953

Filla de l’actor Josep Maria Angelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta. En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres Festen (2005), de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley; La cabra o Qui és Sylvia? (2005), d’Edward Albee, dirigida per Josep M. Pou; Carnaval (2006), de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel; el monòleg L’any del pensament màgic (2008), de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina; L’arquitecte (2011), de David Craig, dirigida per Julio Manrique; Sí, primer ministre (2013), d’Antony Jay i Jonathan Lyn, dirigida per Abel Folk; Batalla de reines (2015), de Frederic Soler Pitarra, amb direcció d’Antoni Chic, i Davant la jubilació (2016), de Thomas Bernhardt, dirigida per Kristian Lupa, per la qual rebé el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor actriu el 2017. L’any 2004 s’inicià en la direcció teatral amb La cinta, de Stepen Belber, a la qual seguiren Unes veus (2007), de Joe Penhall; El enemigo de la clase (2008), de Nigel Williams; Jo sóc la meva dona (2009), de Doug Wright; Plastilina (2009), de Marta Buchaca; Escenes d’un matrimoni / Sarabanda (2010), d’Ingmar Bergman; Londres (Paret Marina/T5), de Simon Stephens, i Cock (2012), de Mark Bartlett. També és una destacada actriu de doblatge, i ha actuat en alguns films i telefilms (Companys, procés a Catalunya, 1979, de Josep Maria Forn; Meublé. La Casita Blanca, 2011, de Sílvia Munt). El 2018 rebé el premi Butaca d’Honor a la trajectòria professional.

Data de revisió: 
2018-11-19

Llegir més...