OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Lluís Prenafeta i Garrusta

Entitats culturals i cíviques
institucions de cultura inst cult
Polític i empresari.
Ivars d’Urgell, Urgell, 17 de març de 1939

Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya, i n’esdevingué membre del consell nacional. Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit. Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de Jordi Pujol, càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres. Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara Televisió de Catalunya, Port Aventura o les loteries de la Generalitat. Després de deixar el càrrec al govern, del 1990 al 1994 fou president de les empreses Petrolis de Catalunya (Petrocat), promoguda per la Generalitat i participada per Repsol i CEPSA, i Túnel del Cadí. Aquests anys, tingué participació en una trentena de societats, entre les quals hi havia Juspi SA, que dugué a terme inversions a Rússia conjuntament amb Chupa-Chups Invest. En el pla ideològic, fou un dels principals impulsor del diari El Observador (1990-93) i de la Fundació Catalunya Oberta (2001). A mitjan anys noranta fou investigat per dos casos de tràfic d’influències i de desviació de fons públics que foren arxivats el 1996 i el 2001. L’abril del 2017 admeté davant l’Audiència Nacional el cobrament de comissions il·legals pactades entre ell, l’exconseller Macià Alavedra i un exdiputat socialista, operació que s’emmarcava en la trama de corrupció urbanística coneguda com “cas Pretòria” (2002-09), per la qual fou condemnat a 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per blanqueig i tràfic d’influències, i a pagar una multa de 5,8 milions d’euros. Tanmateix, en ser la pena inferior als dos anys, eludí l’internament.

Llegir més...