OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Mare de Déu de Núria

Cristianisme
catolicisme catol
Marededeu trobada a la vall de Núria, una de les més populars de Catalunya, que dona nom al santuari del lloc.

És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a Mare de Déu en majestat i com a tron de saviesa. Presenta algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla de l’infant, sostingut amb la mà dreta. L’any 2000 fou restaurada en profunditat. Datada entre el final del segle XI i el principi del XIII, com totes les marededeus trobades, probablement fou amagada per tal que la seva descoberta fos considerada el llegat d’un sant o un miracle. Segons la tradició llegendària, l’ermità sant Gil, procedent del desert de Fosses Marianes (Nimes) sojornà tres o quatre anys a la vall de Núria, on bastí una capelleta en una cova i hi deixà l’actual imatge, una campana, una olla i una creu, i tot això fou descobert per un pelegrí vingut de Dalmàcia, Amadeu, vers el 1072.

En temps moderns, la imatge ha estat sostreta del seu lloc dues vegades per motius polítics, i posteriorment restituïda. La primera fou a l’inici de la Guerra Civil Espanyola (22 de juliol de 1936), per tal d’evitar-ne la destrucció per grups anticlericals i antireligiosos, operació organitzada per Joan Estelrich i Rafael Patxot. Després d’un periple per Perpinyà, la Savoia, Ginebra i Friburg, la talla fou retornada al febrer del 1941. El segon segrest de la imatge tingué lloc la nit del 8 al 9 de juliol de 1967, en una acció planificada per activistes catalanistes. L’objectiu era evitar que encapçalés l’acte de coronació de la Mare de Déu de Núria en la cerimònia que s’havia de celebrar el 13 de juliol d’aquell any, amb Franco com a president d’honor, representat pel ministre de Justícia Antonio María de Oriol y Urquijo. Els autors de l’acció, situada en el context de la campanya “Volem bisbes catalans”, exigien per al retorn de la imatge el nomenament de bisbes catalans a totes les diòcesis de Catalunya, la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín i el retorn de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, exiliat a França. Després de la mort de l’abat Escarré i del nomenament de bisbes catalans a totes les diòcesis, Narcís Jubany fou el darrer a prendre possessió del càrrec d’arquebisbe de Barcelona hores abans que la imatge fos retornada al santuari (29 de gener de 1972) pels sacerdots Nemesi Marquès i Lluís Serdà.

Data de revisió: 
2017-09-07

Llegir més...