Daniil Granin

(Volyn, Kursk , 1 de gener de 1919 — Sant Petersburg, 4 de juliol de 2017)

Escriptor i enginyer rus, de nom de naixement Daniil Aleksandrovič German.

Després de graduar-se en enginyeria, treballà en el complex siderúrgic estatal Kirov de Leningrad. Voluntari a la Segona Guerra Mundial, combaté a l’exèrcit soviètic, on fou oficial de divisió cuirassada, i també al front de Leningrad. Membre del PCUS (1942-1990), del 1954 al 1969 fou secretari de la Unió d’Escriptors de l’URSS. La seva obra narrativa, composta sobretot de novel·les i narracions (Variant vtoroi, ‘Variant 2’, 1949; la seva primera obra publicada) té com a eixos dos grans temes: la lluita dels científics i creadors contra els frens de la burocràcia i la mentalitat conservadora, i la guerra. En el primer d’aquests vessants, cal esmentar Iskateli  (‘Pioners’, 1959), Idu na grozu (‘M’endinso en la tempesta’, 1961) i Zubr ('El bisó’, 1987), sobre el genetista depurat per Stalin Nikolaj Timofejev Ressovskij. En el segon, destaquen les novel·les Blokadnaya kniga ('El llibre del blocatge’, 1979, amb Ales Adamovič), basada en reportatges i documents dels supervivents del setge de Leningrad, i Moi Leutenant (‘El meu tinent’, 2001). Els reconeixements li foren atorgats sobretot a partir del final de l’era Brežnev i la perestroika. Entre altres guardons, rebé el Premi Estatal de literatura de l’URSS (1978), l’Orde de Lenin (1984 i 1989), el títol d’Heroi Soviètic (1989) i el Premi Estatal de la Federació Russa (2017). Fou cofundador i primer president del PEN Club rus (1989) i diverses de les seves novel·les tenen versió cinematogràfica.