Oriol Mitjà i Villar

(Arenys de Munt, Maresme, 23 de juny de 1980)

Oriol Mitjà i Villar

Metge.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (2004), completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010. El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona. Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona. Des del 2012 és consultor tècnic de l’Organització Mundial de la Salut. Ha desenvolupat un tractament altament eficaç i de baix cost per a combatre el pian basat en l’administració oral d’una única dosi d’azitromicina, i ha impulsat una campanya amb la finalitat d’erradicar la malaltia. Des del novembre del 2019 és cap investigador de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Arran de la pandèmia de la COVID-19, el març del 2020 impulsà i dirigí un assaig clínic pioner per a frenar-ne els contagis. Assessor de la Generalitat de Catalunya per a la pandèmia, elaborà un informe per al desconfinament gradual que generà controvèrsia en el món polític. En els mesos de més extensió de la pandèmia també assessorà el govern d’Andorra. És autor de l’autobiografia A cor obert. Relat de tot el que he viscut (2021) i coautor de nombrosos articles de la seva especialitat, publicats, entre d’altres, a The Lancet i a The New England Journal of Medicine. Ha rebut el premi de la Fundació Príncep de Girona en recerca científica (2013), el premi Català de l’Any (2016), el Premi Internacional Alfonso Comín (2017) i el Premi per la Pau de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) (2017).