Velòdrom de Tirador

Velòdrom de ciclisme de pista a l’aire lliure de la ciutat de Palma, utilitzat del 1903 al 1973.

Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2.000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet (1893-1911), impulsat pel club Veloç Sport Balear, que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898. Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta (Sant Sebastià), fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició. La victòria al Campionat del Món de persecució de Guillem Timoner (1955) contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador. També hi competí sovint el campió mundial de mig fons Miquel Mas. Clausurat el 1973, fou dedicat a altres activitats i entrà en un estat de degradació progressiva. Des dels anys noranta del segle XX els plans de remodelació d’aquesta zona de la ciutat en preveien l’enderrocament, que tanmateix fou desestimat a conseqüència de les protestes que n’assenyalaven el valor històric. Expropiat el 2015, el 2018 es presentà un projecte de rehabilitació. El 1987 es construí a Palma el Velòdrom de Son Moix i, el 2007, el de Palma Arena.