Graduat en biologia (1969) i doctorat en microbiologia (1973) per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia. Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas (1977-85), Califòrnia Berkeley (1985-2004) i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland (2004-12). Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al M.D. Anderson Cancer Center. Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4 aconseguí desactivar la inhibició de la resposta immunitària sobre els limfòcits T i aconseguí activar amb èxit una resposta immunitària sobre tumors induïts en ratolins de laboratori. Per aquests treballs el 2018 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Tasuku Honjo. També ha estat guardonat amb els premis Lasker (2015), Harvey (2015), Balzan (2017) i Wolf (2017), entre d’altres.
James Patrick Allison
© UC Berkeley