El 1976 s’enrolà a la marina i cursà un màster en seguretat per la Universitat de Georgetown. Després d’abandonar la marina (1983) i cursar estudis empresarials a Harvard, treballà per a Goldman Sachs. El 1990 fundà Bannon & Co, un fons d’inversió especialitzat en mitjans de comunicació i indústria de l’entreteniment, amb el qual guanyà una gran fortuna amb un programa de televisió. A la segona dècada del segle XXI produí i dirigí documentals decantats cap a la dreta més conservadora (Battle for America i Generation Zero, 2010; The Undefeated, 2011; Occupy Unmasked, 2012).
El 2012 fundà el Government Accountability Institute, dedicat a donar a conèixer males pràctiques i fraus de polítics (especialment del Partit Demòcrata) i alts funcionaris, amb el matrimoni Clinton com a blanc preferent. Projectà el seu ideari a través de la plataforma digital Breitbart.com, en la qual presentà uns Estats Units segrestats per uns mitjans de comunicació dominats per unes elits afins sobretot al Partit Demòcrata (“liberal” en terminologia política nord-americana). Autodeclarat populista, tot i rebutjar la qualificació de racista, combina les declaracions xenòfobes i els pronunciaments contra la societat multiracial i multicultural, i es manifesta també en contra de la lluita de les dones per la igualtat, i a favor de la família i els valors tradicionals. Fou vicepresident de Cambridge Analytica, empresa acusada de filtrar il·legalment dades personals amb el propòsit d’afavorir el candidat presidencial Donald Trump, del qual fou cap de campanya. En accedir a la presidència, Trump el nomenà assessor estratègic en cap de la Casa Blanca, càrrec des d’on influí en decisions com la retirada nord-americana de l’Acord de París sobre el canvi climàtic o la prohibició d’entrada als Estats Units de ciutadans d’alguns països musulmans. Acusat de legitimar la violència de grups neonazis, s’enfrontà a membres de l’administració Trump, i el 18 d’agost de 2017 abandonà el govern.
Reincorporat a Breitbart.com, uns comentaris atribuïts a ell en una biografia del president el condemnaren a l’ostracisme. Traslladà aleshores el centre de la seva activitat a Europa, on l’auge del populisme de dretes, especialment amb el Brexit i el resultat de les eleccions a Itàlia l’esperonà a impulsar The Movement, una organització amb seu a Brussel·les que cerca convertir el populisme d’extrema dreta en la força política hegemònica a Europa. Amb simpaties de líders com Marine Le Pen, el president hongarès Viktor Orbán, el ministre de l’Interior italià Matteo Salvini, el líder de l’UKIP Nigel Farage i el partit espanyol Vox, l’organització de Bannon s’inspira en la Fundació Soros, bé que amb uns objectius contraris, amb les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019 com a primera fita. L’any 2018 adquirí la cartoixa de Trisuti, propera a Roma, amb l’objectiu de fundar-hi L’Institut Catòlic Dignitatis Humanae, un centre de formació de quadres i polítics basat en els principis de la cultura judeocristiana. Tanmateix, el govern italià anul·là la concessió de la cartoixa el maig del 2019. L’agost del 2020 un jurat federal l’acusà de lucrar-se personalment a través d’una campanya per a recollir fons amb l’objectiu de construir el mur a la frontera mexicana promès pel president Trump, el qual li atorgà el perdó presidencial un dia abans de finalitzar el mandat (gener del 2021).