Orígens i ideari
Creat el desembre del 2013, en foren els principals impulsors Aleix Vidal-Quadras, l’exministre del Partido Popular Ignacio Camuñas i el filòsof pròxim a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) José Luis González Quirós. Com a motiu principal per a crear el partit adduïen una contundència insuficient del PP contra el sobiranisme català. Els tres fundadors abandonaren el partit poc després de convertir-se en líder el també exmembre del PP Santiago Abascal (setembre del 2014), disconformes amb el biaix tradicionalista d’aquest. Hom ha vist en Vox el successor del sindicat d’ultradreta Manos Limpias, fundat el 1995 i dissolt el 2016 per un afer de corrupció, organització que, entre d’altres, presentà també nombroses acusacions contra el sobiranisme català i basc. De postulats d’extrema dreta, Vox se centra en la unitat d’Espanya com a valor suprem, propugna la liquidació de l’estat de les autonomies i la persecució i condemna de les ideologies que considera separatistes, rebutja frontalment la cooficialitat de les llengües d’àmbit estatal altres que el castellà, l’emancipació de la dona i la memòria històrica pel que representa de rebuig del franquisme. Partidari del tradicionalisme catòlic i el nacionalisme espanyol, és el partit d’àmbit estatal amb un discurs més obertament xenòfob i antiimmigració, i manifesta un acusat euroescepticisme.
Accions i iniciatives
L’octubre del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admeté la querella de Vox contra el govern de la Generalitat i contra la mesa del Parlament de Catalunya per sis delictes, entre els quals hi havia els de sedició i rebel·lió, pel Referèndum de l’1 d’octubre. Al costat del ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat, Vox exercí l’acusació popular en el judici contra dirigents independentistes iniciat al Tribunal Suprem el 12 de febrer de 2019 i, al novembre d’aquest mateix any, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el president de la Generalitat de Catalunya Joaquim Torra, acusat de desobediència. El febrer del 2019 absorbí Plataforma per Catalunya. L’octubre del 2019 aglutinà el rebuig més frontal a l’exhumació de Franciso Franco del Valle de los Caídos.
Trajectòria electoral
Inicialment sense representació a les institucions de govern, el seu suport oscil·là entre l’1,54% obtingut en les eleccions europees del 2014 i el 0,20% en les generals espanyoles del 2016. Aquesta situació canvià en les eleccions al Parlament andalús del 2018, en què, amb el 10,97% dels vots, es convertí en la força decisiva per a la formació del primer govern de dreta (Ciutadans-Partido Popular) en aquesta comunitat autònoma. En les eleccions generals del 29 d’abril de 2019 entrà al Congrés dels Diputats amb 24 escons (10,2% dels vots), i en les eleccions a les Corts Valencianes del mateix dia obtingué 10 diputats. Un mes més tard, entrà al Parlament Balear amb 3 diputats i al Parlament Europeu també amb 3 diputats. En aquesta cambra s’integrà a l’euroescèptic grup dels Conservadors i els Reformistes Europeus. En les eleccions generals anticipades del 10 de novembre de 2019 es convertí en la tercera força al Congrés dels Diputats (52 escons) i, amb un discurs agressivament contrari a l’existència de les institucions d’autogovern, entrà al Parlament de Catalunya amb 11 escons (quarta força) en les eleccions del 14 de febrer de 2021.