Mary Oliver

(Maple Heights, Ohio, 10 de setembre de 1935 — Hobe Sound, Florida, 17 de gener de 2019)

Poetessa nord-americana.

Cresqué en una família qualificada per ella mateixa com a disfuncional. Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio i al Vassar College de Nova York, però no es graduà mai. Es dedicà a l’ensenyament en diversos centres d’educació superior. La seva obra poètica, sovint bescantada pels crítics, gaudí tanmateix de gran popularitat entre el gran públic, circumstància poc habitual en el gènere. Influïda per Walt Whitman i pel filòsof Henry David Thoreau, cantà de manera clara i planera la natura, per a la qual expressà un sentiment de comunió, i l’acceptació de la mort com a plenitud de la vida. Destaca per l’escassa importància que concedeix a la introspecció i a la subjectivitat personals. Obtingué el premi Pulitzer l’any 1984 per American Primitive, i el 1992 el National Book Award per l’antologia New and Selected Poems. Entre una quinzena de reculls, destaquen també No Voyage, and Other Poems (1963), The River Styx, Ohio, and Other Poems (1972), The Night Traveler (1978), Twelve Moons (1978), Sleeping in the Forest (1979), Dream Work (1986), Provincetown (1987), House of Light (1990), Blue Pastures (1995), West Wind. Poems and Prose Poems (1997), Winter Hours. Prose, Prose Poems, and Poems (1999), The Leaf and the Cloud (2000), What Do We Know (2002), Thirst. Poems (2006), Our World (2007), Red Bird (2008), Evidence (2009) i Blue Iris (2017). Escriví també assaigs, dels quals sobresurt Long Life. Essays and Other Writings (2004).