i Matteo Salvini | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Matteo Salvini

ciències polítiques polít
Polític italià.
Milà, 9 de març de 1973

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política. Ingressà a la Lega Nord, partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob. Diputat al Parlament Europeu (2004), fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus al·legats contra la immigració. El desembre del 2013 fou elegit secretari federal de la Lega Nord, i gradualment deixà de banda el secessionisme programàtic del partit i adoptà un discurs antiimmigració i euroescèptic, transformació que culminà amb el canvi de nom de la Lega Nord a Lega en els actes públics (bé que no en els estatuts) des del 2017. Obtingué d’aquesta manera un bon resultat electoral en les eleccions del 4 de març de 2018, i al maig constituí en coalició amb el Movimento 5 Stelle el considerat primer govern populista de la Unió Europea, en el qual ocupà la cartera d’Interior. En aquest càrrec, posà en pràctica una política d’immobilització de vaixells i de tancament de ports a les operacions de rescat d’immigrants i refugiats a la Mediterrània central de les ONG (no sempre amb èxit), internà refugiats i immigrants en centres especials i, mitjançant un decret del setembre del 2018, augmentà substancialment la denegació de peticions d’asil. Pel maig del 2019 aconseguí un nou impuls quan la LN es convertí en el partit més votat a Itàlia en les eleccions al Parlament Europeu. A l’agost anuncià una moció de censura contra el govern i el primer ministre, Giuseppe Conte. Bé que Conte inicialment anuncià la dimissió i la convocatòria d’eleccions anticipades, poc després tancà un acord pel qual continuava com a primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de l’M5S i el Partito Democratico que deixava Salvini i la Lega Nord a l’oposició.

Llegir més...