Filla d’un republicà que durant els anys que ocupà l’alcaldia del seu poble hi establí el primer grup escolar públic, estudià a l’Escola Normal de Barcelona, on obtingué el títol de mestra. Després d’exercir a Pineda de Mar (Maresme) i Montmajor (Berguedà) cursà estudis a l’Escuela de Magisterio de Madrid (1924-28). Seguidora de les teories de la Institución Libre de Enseñanza, fou docent a Madrid, on aplicà l’ideari krausista de Fernando Giner de los Ríos. En esclatar la Guerra Civil passà a Catalunya, on dirigí l’Ajut Infantil de Rereguarda. El 1939 creuà la frontera amb un grup d’infants i, un cop a França, es dedicà a buscar-hi nens exiliats per posar-los en contacte amb els seus pares, internats en camps de concentració. L’octubre del 1940 passà a residir a Mèxic, on exercí de mestra de primària fins a la jubilació (1967) en una escola vinculada a l’Instituto Luis Vives, impulsada per republicans exiliats. Aquests anys, participà en iniciatives humanitàries com ara l’alfabetització i la lluita contra l’alcoholisme. Fou una de les impulsores de la Asociación Mariana Pineda, que reunia les exiliades espanyoles. Retornà a Catalunya el 1973.