OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Mariàngela Vilallonga i Vives

Literatura catalana
Mariàngela Vilallonga
Generalitat de Catalunya (CC0)
literatura lit
Llatinista i historiadora de la cultura, acadèmica i política.
Girona, Gironès, 3 d’abril de 1952

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), inicià la carrera acadèmica i docent al Col·legi Universitari de Girona el 1974. Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement (segles XV i XVI) a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya, Bèlgica i l’Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual al web de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, sobre biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.

És autora de més d’una dotzena de monografies i de llibres: Obres, de Jeroni Pau (1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (1998) i Recrear Rodoreda Romanyà (2008). Ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Amb el llibre Els arbres (1986) inicià una reflexió sobre literatura i paisatge culminada amb la publicació de l’Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó. Prologuista i col·laboradora de nombroses obres col·lectives, entre les quals hi ha el volum Dietari secret de J. Burckard (2003), mestre de cerimònies d’Alexandre VI, que coordinà, col·labora a la premsa amb articles de divulgació i periodístics (El PuntPresènciaSerra d’OrLa VanguardiaAvuiAra, etc.) i ha estat coordinadora i membre del consell de redacció (1985-2008) dels Fulls de la Revista de Girona.

Ha impartit nombroses ponències i conferències i ha participat en seminaris i congressos de la seva especialitat. Vocal de la junta de govern i del consell assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des del 2015, membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-11), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-15), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions (2011-13), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-15) i membre del Consell Social de Cultura (2014-15), des de l’any 2005 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans per la Secció Filològica, de la qual fou vicepresidenta els anys 2014-17. Ha estat també vicepresidenta segona de l’IEC (2010-13 i 2017-19). Ha rebut el l Premio Nazionale per l’Ambiente Gianfranco Merli (2009), la Creu de Sant Jordi (2016) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2018). L’any 2018 fou nomenada acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. El març del 2019 substituí Laura Borràs com a consellera de Cultura del govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra, càrrec en el qual fou rellevada el setembre del 2020 per Àngels Ponsa.

Col·laboració: 
PV
Data de revisió: 
2020-09-04

Llegir més...